Cicloturisme a través de la "València exòtica"

cicloturistes en el litoral de Castelló
Cicloturisme a la Comunitat Valenciana
Pedaleja molt o poc, llarg o curt però pedaleja. Eddy Merckx

Blog

imagen ruta ciclo
13-08-2020

Cicloturisme a través de la "València exòtica"

Vaig nàixer als Països Baixos. En els meus records, tots els hiverns són freds, foscos i grisos. Quan era menut, al desembre ens donaven mandarines i taronges deliciosament dolces i ens contaven que venien d’Espanya, encara que jo no sabia exactament on estava. En algun lloc del sud d’Europa. Tenia alguna cosa de màgic, d’exòtic, i calia fer un viatge molt llarg per a arribar-hi.

Uns quants anys després, visc a la capital taronja de València,.fins i tot puc olorar la flor dels tarongers que adornen els carrers de la ciutat.

Per a veure els camps de tarongers de veritat, cal eixir de la ciutat.

Al nord, al llarg de la costa cap a Nules i Castellón, on "la Plana" colora el verd interminable de tots els horts, vam anar en bicicleta amb els xiquets l’any passat.

imagen cicloturistas

Ara busquem una experiència similar. Esta vegada, al sud de Valencia.

Era hivern i el sol brillava. Un bon dia per a una excursió amb la família.

El nostre objectiu de hui era un viatge per la "Ribera de Xuquer".

En València, vam pujar al tren amb les bicicletes cap a Sueca, on l’horitzó pla de camps d’arròs interminables es transforma en pendents lleugerament inclinades, i allà es troba el riu Júcar.

Travessem el riu en Sueca per un bonic pont arquejat i seguim el nostre camí per una senda de grava a través del dic. Allà hi havia una calma meravellosa, em recordava als Països Baixos, on també es pot recórrer el riu en bicicleta passant pels horts. Encara que les pomes d’ací tenen un color diferent: taronja!

A l’hivern, destaquen entre les fulles verdes i el cel blau clar.

Havia de ser la “València exòtica” de la meua joventut!

imagen ciclo puente

La imatge es va completar quan vaig veure que les fulles de les palmeres s’alçaven sobre les taronges. Hi ha un parell de xicotets boscs de palmeres que semblen una selva tropical en miniatura.

Més endavant, el joc de colors es va fer encara més colorit. Vam pedalejar per horts llargs plens de caquis de color roig, quasi fluorescent.

Vam veure un poble allà lluny, a l’altra banda del riu. Les aparences, però, enganyen. A Riola, el riu fa un gir estrany i, sense haver travessat el riu, de sobte vas per cases antigues fins al poble, un gran lloc per a una pausa en un bar del municipi.

 Als afores de Riola trobem l’atzut, una espècie de pressa en el riu on l’aigua cau en xicotetes cascades. A l’estiu hi es pot practicar piragüisme, i també és un lloc agradable a l’hivern.

Els xiquets (i nosaltres) ens ho vam passar d’allò més bé en un parc infantil en què no faltava ni una xicoteta “tirolina”. Des de l’engrunsador, es podia contemplar tot el riu.

imagen pueblo rio

Seguim el dic mentre passem pobles com Polinya de Xuquer i Albalat de la Ribera. Els arbres estaven plens de fruits, una vista molt bonica.

Abans de tornar en tren, en l’oficina de turisme d’Algemesí vam rebre un mapa on s’indicaven molts més passeigs en bicicleta per la Ribera.

Ja vam veure la pròxima expedició, igual de bonica: al llarg de la vora del Júcar a través d’Antella i Sumacarcer fins al pantà de Tous, en la part alta de les muntanyes.

 

imagen ciclo

 

Autor:
Origen: