Provant una Gravel pel massís del Caroig

cicloturistes en el litoral de Castelló
Cicloturisme a la Comunitat Valenciana
Pedaleja molt o poc, llarg o curt però pedaleja. Eddy Merckx

Blog

imagen macizo del Caroig
16-10-2019

Provant una Gravel pel massís del Caroig

Una vesprada de primavera m’anime a fer amb la nova gravel, un recorregut que he repetit infinitat de vegades amb la bicicleta de muntanya, a Quesa és coneguda de sempre com “la volta a Ludey”. En aquesta ocasió, en sentit contrari a les agulles del rellotge, per a evitar les dures rampes de la pujada al Planil. Una ruta en la qual m’endinsaré un poc en el massís del Caroig i que em permetrà endevinar la immensitat d’aquest territori.

Isc de l’Hotel La Rocha i per la comarcal CV-580 vaig cap a Bicorb. Comence el port, però en la primera revolta, km 4, gire a l’esquerra per una pista de formigó que en menys d’un km ja és de terra i va pel costat del riu Escalona.

2 km més endavant, gire a l’esquerra, de nou per pista de formigó. Ací comence la llarga pujada de 6 km, coneguda pels ciclistes de Quesa com “la pujada de Ludey”. Al principi és suau, entre un 2 % i un 4 %. A poc a poc m’allunye del riu i quasi deixe de sentir el so de l’aigua. Quan travesse el riu Ludey que arriba des de l’esquerra, comença la segona part amb més pendent, entre 6 % i 8 %, i canvia de ser per vessant nord a sud-est. El ferm és molt bo, asfalt però del que es fa amb un reg i graveta, molt més agradable per a rodar amb una gravel que el negre que s’usa en carreteres. Conforme guanye altitud, milloren les vistes. He de tenir en compte que cal dosificar l’esforç ja que la pujada és llarga. En el km 10 arribe a un replanell que agraeixen les meues cames, i ací comence la part final, que manté el pendent canviant a vessant nord-oest, però que un poc més endavant comença a ser de terra. El paisatge és espectacular, no puc deixar de mirar a la dreta el Caroig, mentre tracte de mantenir el ritme suau que m’he marcat però que ja em va esgotant.

En el km 11,9 arribe a dalt, em pare per a mirar al voltant i beure un glop d’aigua. Continue pel pla només 1 km fins a arribar a la talaia en la qual albire el barranc de les Arenes, el riu Ludey i Caroig a l’oest. Torne a parar, és inevitable pel paisatge.

imagen km 11

 

Per fi arriba la baixada. A només 1 km he de pujar uns metres a l’esquerra per a superar el serral de les Arenes i endinsar-me en el barranc del riu Ludey.

Llàstima, a 1 km acabe la baixada en una rampa dura que, per sort, se suavitza per a tota la resta de la pujada fins al Planil. Just en acabar la rampa hi ha un depòsit contra incendis que s’ompli de la font de les Tortugues. És difícil trobar la font per la transformació del terreny en construir la bassa, però si haguera tingut calor podria haver-me donat un bany en el toll de les Tortugues.

 

charco de las tortugas

Continue la pujada passant per la bassa de Cubillas i en el km 16 arribe al Planil. Excepte una xicoteta pujada, el lloc fa honor al seu nom, m’agafe de la part baixa del manillar i a gaudir del pla, la pista ací mereix el nom de “auto-pista” forestal. En alguns punts, entre les pinedes puc veure fins al mar Mediterrani.

En el km 18,5, ja en baixada, continue gaudint del bon ferm que em permet alçar la vista i tractar d’endevinar quins són els pobles que veig al fons. Arribe a l’asfalt en el km 20, i afronte trams empinats amb revoltes i graveta en els quals he d’estar atent.

Al pas per l’encreuament que porta a la zona recreativa dels Tolls acaba la baixada pronunciada. Entre oliveres seguisc fent corbes i baixant a poc a poc, fins que després d’una baixada empinada travesse el riu Gran. Comence amb ganes la costera d’1,5 km perquè sé que és l’última. En coronar ja veig Quesa, planege un poc per a soltar els músculs i quan arribe a la baixada ja puc anar fins al poble sense donar ni una pedalada més.

Nota: guardar un gram de força per a la rampa de pujada a l’hotel, és el preu a pagar per tenir bones vistes ;)

Hotel la Rocha

 

Autor:
Origen: