El Palau Ducal dels Borja està ubicat en la part alta de Castelló de Rugat, a la Plaça Palau. Va ser la família Bellvis qui el va construir als segles XIV i XV. Posteriorment, va passar a la família Borja, qui el va ampliar i millorar. Aquesta família es va utilitzar com a residència d’estiu. Van ser quatre les generacions del Borja que van gaudir d’aquest palau. Finalment, la propietat va passar als Frasquet, una família de terratinents locals, que van ser els últims propietaris de l’immoble.

La Casa Artigues, d’una notable família local de farmacèutics, és un edifici del segle XVIII situat en ple cor del nucli antic de Xàtiva. L’edifici posseeix tres elements patrimonials destacats, com són la marquesina d’estil eclèctic que mescla modernisme i neogòtic, el famós retaule ceràmic dels personatges il·lustres de la ciutat i les prestatgeries modernistes, úniques a tota la ciutat.

La Casa de l’Ensenyança es va construir a Xàtiva a meitat del segle XVIII, concretament en 1758, per disposició del l’arquebisbe Majoral per a ajudar aquells de classe humil a poder estudiar.

L’edifici presenta una portada barroca de pedra i un escut heràldic del fundador de la institució educativa, l’Arquebisbe Majoral, i va mantenir l’activitat com a institució educativa fins a finals del segle passat.

Sant Feliu és una de les esglésies més antigues del Regne de València. Es va construir en 1265, després de la conquista cristina de Jaume I, coincidint amb l’expansió del gòtic per terres valencianes. Es troba a la falda del Castell de Xàtiva. Es va alçar sobre les restes de la antiga catedral visigòtica.

L’Ermita de Santa Anna, ubicada al terme de la Llosa, a Xàtiva, es va construir a meitat del segle XVI, en estil gòtic flamíger, amb el suport de la família dels Borja, i conserva els escuts de Xàtiva i de València.

L’església de Sant Francesc, també anomenada Antic Convent de Sant Francesc, està situada al municipi de Xàtiva, a la província de València. Està catalogada com a Bé d’Interés Cultural des de 1981.

L’església es va construir al segle XVIII en l’antic convent de Sant Roc. L’interior d’aquesta església és d’un estil barroc canònic senzill, d’una sola nau, volta de canó i capelles laterals comunicades a mode de galeria claustral. Conté un dels pocs retaules barrocs que es conserven a Gandia. La façana conserva l’escut en marbre del Vé duc de Gandia i les armes dels Borja i dels Centelles.

El Palau va ser construït al segle XV, era la seu de l’ardiaca de la Col·legiata, càrrec que sempre va ostentar un canonge de la Catedral de València. Sobre la porta noble dovellada està l’escut de Calixt III i altres dos escuts de la branca Borja-Oms, que podrien pertànyer a Roderic o a Cèsar Borja, arquebisbes de València.

La torre és un dels últims testimonis de l’antiga muralla medieval de Gandia. La Torre del Pi és una de les últimes restes de la segona muralla de Gandia del segle XVII. Va ser el duc Francesc de Borja qui en va encomanar la construcció l’any 1543. Es tracta d’una torre amb forma circular la funció de la qual era, principalment, defensiva. La torre es troba al carrer Sant Rafael, des d’on es pot apreciar l’enorme monument fortificat. A la part de darrere de la torre es troba el pati de les Escoles Pies.

Aquest edifici, declarat Bé d’Interés Cultural en 1931, és un dels atractius culturals més importants de Gandia. Es tracta d’una col·legiata d’estil gòtic-català-aragonés construïda entre els segles XIV i XVI.