Sota els impressionants penya-segats de Parc Natural del Penyal de Ifach, fins a les parets de Cap d'Or, accedim a un món submergit de desbordant vitalitat i colorit: Arcs que s'obrin en les roques com a originals finestres al blau, suaus veriles que descansen en fons lluminosos, pronunciats tallats que ens conviden a deixar-nos balancejar ingràvids en el nostre descens o restes d'embarcacions afonades qui sap quan i que alberguen vida; en definitiva, paisatges on es combinen els colors de la naturalesa submergida per a oferir-nos un espontani quadre del millor i més pur Mediterrani.

El Penyal d'Ifac, l’emblemàtica roca d’un quilòmetre de longitud que s’endinsa en el mar, és tota una referència per als navegants que solquen el Mediterrani.

Tabarca és l’única illa habitada de la Comunitat Valenciana i va ser la primera Reserva Marina d’Espanya, declarada l’any 1986.

El Jardín de l’Albarda ocupa 50.000 m² que recreen els antics jardins renaixentistes valencians, molt influïts per la cultura àrab. La simetria i la profunditat són dues de les seues característiques essencials i les fonts i l’aigua tenen un protagonisme essencial.

En el Parc Natural del Montgó i el Cap i Reserva Marina de Sant Antoni, el paisatge litoral es torna més accidentat i abunden els penya-segats, les cales, les illes i les coves.

El Parc Natural del Montgó impressiona, no només per la qualitat de les aigües que envolten este entra

Contemplar des del mar el litoral del Parc Natural de Serra Gelada

Extraordinària immersió en la qual podrem gaudir dels vistosos contrallums que una sèrie d'arcs i congosts de roca generen en l'illot submergit. En aquest fons marí en el qual s'alterna el substrat rocós amb altres d'arena podem veure escórpores, sargs i salpes i és probable trobar-se amb algun mero escorredís. En la paret de l'illot es multipliquen els xicotets clevills i forats on es poden veure crustacis com llagostes i xitxarres de mar, així com corbines i morenes.

Els bussejadors tècnics tindran l'ocasió de submergir-se en alguns dels derelictes o vaixells enfonsats durant la Primera Guerra Mundial en aigües pròximes a la Vila Joiosa. Són 6 vaixells de càrrega o mixts de càrrega i passatgers amb eslores entre 68 i 122 metres que van ser presa de la punteria del submarí alemany U-64 i que ara reposen a profunditats entre - 65 i - 95 metres de profunditat, alguns encara en molt bon estat estructural.

Cala xicoteta i pintoresca en què podrem submergir-nos des de costa, sense necessitat d’embarcació. Prenent com a referència la paret de l'esquerra travessem, a uns -3 metres, un xicotet arc rocós i continuem recorrent les nombroses roques de grans mides que jalonen el recorregut i on apareixen buits ocupats per polps i alguns crustacis com la llagosta lluïsa. A mesura que ens separem de la paret el fons marí apareix cobert de posidònia, albergant espècies com el peix agulla i la sépia.

Quasi en el límit exterior de la Reserva Marina de Tabarca, en el punt GPS 38º09.231' N / 0°25.902' W, la sonda delata la presència d'una llosa de roca que amb una grandària d'uns 50 metres de llarg per uns huit metres d'ample, destaca sobre el llit d'arena a 25 metres de profunditat.